:::editorial funambulista en la web:::

Gaudí, una novel·la
Mario Lacruz

Traducció de Manuel Lobo
Próleg de Rosa Montero

«UNA POTÈNCIA NARRATIVA I UNA AMENITAT MAGNÍFIQUES.» (del pròleg de Rosa Montero)

«AQUESTA NOVEL·LA TÉ ALGUNA COSA D'ARISTOCRÀTICA QUE RECORDA L'ESTIL DELS ESCRIPTORS CENTREEUROPEUS STEFAN ZWEIG I SÁNDOR MÁRAI.» (Eva Comas, AVUI)

La vida de Gaudí és un enigma. Va haver-hi un primer Gaudí rabiosament anticlerical i bohemi, i després un Gaudí místic i visionari, obssesionat durant quaranta anys amb el projecte utòpic d´aixecar una «Catedral dels pobres» a Barcelona. Com explicar semblant evolució? Una dona potser? Mario Lacruz dóna una interpretació narrativa del mite de Gaudí en aquesta novel.la inèdita, que té l´admirable virtud de presentar l´arquitecte català com un personatge vívid, creïble i d´una enorme convicció. Originàriament escrita en anglès en els anys seixanta i trobada entre els molts inèdits de Mario Lacruz, Gaudí, una novel.la corrobora l´extraor-dinaria talla literària d´un escriptor i editor mític que, amb les tres novel.les que va publicar —El inocente, La tarde i El Ayudante del verdugo—, ja es va convertir en el seu moment en una de les veus narratives de més relleu de les últimes dècades.

Mario Lacruz Muntadas va néixer a Barcelona el 1929 i va morir en aquesta mateixa ciutat l'any 2000. Al llarg de la seva vida va desenvolupar una intensa feina editorial a Plaza&Janés, Argos-Vergara i Seix Barral, que va fer d'ell un dels editors més respectats i reconeguts dins l'àmbit hispànic. Al mateix temps mai no va deixar d'escriure, com demostren els nombrosos manuscrits inèdits trobats al seu armari. Amb motiu de la recent reedició de les seves novel•les El inocente (premi Simenon, 1953), La tarde (premi Ciutat de Barcelona, 1955) i El ayudante del verdugo (1971), la crítica l’ha definit com una de les veus narratives espanyoles més singulars de la segona meitat del segle XX.
La publicació d'aquesta novel•la inicia el rescat editorial dels inèdits d'un autor que sempre es va considerar un franctirador de les lletres.