(Premi Ciutat de Barcelona 1989), obra publicada fa vint anysta«La nostra missió és no durar massa, no persistir, no romandre»,Totes les ànimes en relatar-nos els«Cal que tot sigui contat si».

Totes les ànimes (Premi Ciutat de Barcelona 1989), obra publicada fa vint anys i traduïda a nombroses llengües d’aleshores ençà —i avui per primera vegada al català—, és considerada unànimement per la crítica una de les novel·les espanyoles més importants de la segona meitat del segle XX i una de les més emblemàtiques del seu autor, qui avui és membre de la Real Academia Española, Javier Marías.

Més enllà d’una història de dissortats amants amb data de caducitat, questa

novel·la constitueix una profunda reflexió sobre el pas i la immutabilitat del temps, atès que «La nostra missió és no durar massa, no persistir, no romandre», com diu el mateix narrador sense nom de Totes les ànimes en relatar-nos els seus dos anys a Oxford, la ciutat on justament sembla que el temps no transcorre. I això no obstant, el mateix narrador afegeix: «Cal que tot sigui contat si més no una vegada…».

veiem amb els propis ulls o ens surt de la llengua o ens entra per les
orelles, tot allò a què assistim (i, per tant, de què som una mica responsables)
ha de tenir un destinatari fora de nosaltres mateixos, i aquest
destinatari l’anem seleccionant segons el que s’esdevé o el que ens
diuen o el que diem nosaltres…

Javier Marías (Madrid, 1951) va passar part de la
seva infantesa als Estats Units, a causa del parcial
autoexili del seu pare, el filòsof Julián Marías (1914-
2005), que va patir represàlia per la universitat espanyola.
Després del Batxillerat al Colegio Estudio
de Madrid i d’iniciar els estudis universitaris, va començar
de molt jove a col·laborar en la premsa espanyola
-com continua fent- i a publicar narrativa.
Va exercir la docència a la Universitat d’Oxford i als
Estats Units així com a la Universidad Complutense
de Madrid i, des del 2006, és membre de la Real
Academia Española.
Les seves obres, traduïdes a quasi quaranta llengües,
han rebut nombrosos premis i distincions, tant nacionals
com estrangers. De la seva obra cal destacar
Todas las almas (1989), Corazón tan blanco (1992),
Mañana en la batalla piensa en mí (1994) i la trilogia
Tu rostro mañana (2002-2007).
També ha traduït autors de la importància de Stevenson,
Joseph Conrad, Vladimir Nabokov, Isak
Dinesen i William Faulkner. Mereix una menció especial
la seva versió del Tristram Shandy de Laurence
Sterne, Premi Nacional de Traducció (1979).
Last but not least, des del 1997 Javier Marías regna,
com King Xavier I, en la diminuta i literària illa
de Redonda. Des de l’any 2000 és l’alma mater de
l’exquisida editorial Reino de Redonda.

FICHA TÉCNICA

ISBN: 9788 496 601 58 1

316 páginas

Tamaño: 14 x 18 cm

PVP sin IVA: 15,38 €

PVP con IVA: 16 €

«—En fi, resignació. Almenys hem dilucidat la teoria definitiva de l’existència. És cert, no val la pena fer cap esforç, córrer al darrere de res…
Ega, al seu costat, sense alè, va afegir, estirant al màxim les
seves primes cames:
—No, ni de l’amor, ni de la glòria, ni dels diners, ni del poder…
A la llunyania, a la foscor, la llanterna vermella del tramvia es va detenir. I una esperança, un arravatament els va dominar:
—Encara l’agafem!.»

J. M. Eça de Queiroz va néixer el 25 de novembre de 1845 a Póvoa de Varzim, Portugal. Els primers anys d’infantesa els passà a càrrec d’una mainadera i a casa dels avis paterns, de família de magistrats. Era fill il·legítim de Carolina Augusta Pereira de Eça i de José Maria Teixeira de Queiroz; els pares es van casar quan ell ja tenia quatre anys. Estudià Dret a Coïmbra i un cop acabada la carrera va anar a viure a Lisboa. De l’etapa d’estudiant és la seva vinculació al grup contrari a l’estètica del Romanticisme. Els seus primers textos van ser publicats a la Gazeta de Portugal. També treballà com a redactor i director d’un diari d’oposició al govern, Distrito de Évora. Entre l’octubre de 1869 i el gener de 1870 viatjà per Orient. Algunes de les seves obres són inspirades en aquesta experiència: O mistério da Estrada de Sintra, O Egipto, notas de viagem, A relíquia. A la tornada del viatge va escriure la seva primera novel·la realista sobre la vida portuguesa, O crime do Padre Amaro.
L’ any 1872 aconseguí el seu primer destí com a diplomàtic, estigué a Cuba entre 1872 i 1874, i desprès va ser destinat a la Gran Bretanya. Eça de Queiroz va viure els anys més productius de la seva vida a Anglaterra, allà va escriure algunes de les seves obres més importants: A Tragédia da Rua das Flores, A Capital, O Mandarim i Os Maias. L’any 1888 es va traslladar a París, on va morir l’any 1900. És considerat per molts el millor escriptor portugués del segle XIX.

Els Maia
J. M. Eça de Queiroz

Tapa Dura (Cartoné)
ISBN: 84-96601-46-8
768 pàgines
Tamany: 16 x 22 cm.

PVP sin IVA: 20,22€
PVP amb IVA: 20,95€

Primera novel·la de l’autora i autèntic fenomen social a França traduïda a més de vint llengües (precisament, l’editorial Salamandra en publica al maig l’edició castellana, amb el títol Mañana será otro día), Demà, si fa no fum ens explica, en primera persona, i d’una manera deliciosament sarcàstica, la vida de la Doria, una noia magrebina de quinze anys, desencantada de la vida però amb el cap encara ple de somnis. La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare d’ençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca d’una dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: «Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre». La galeria de personatges és inoblidable, des de la mare de la narradora —el sol de la seva vida—, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor d’esprai antipolls, o «Nabil el Nul» que li fa classes particulars i aprofita per a robar-li el seu primer petó…

Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la d’una adolescent dels barris marginats, una visió del món plena d’humor, lucidesa i, malgrat tot d’esperança. Una novel·la que, en més d’un aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary.

Primera novel·la de l’autora i autèntic fenomen social a França traduïda a més de vint llengües (precisament, l’editorial Salamandra en publica al maig l’edició castellana, amb el títol Mañana será otro día), Demà, si fa no fum ens explica, en primera persona, i d’una manera deliciosament sarcàstica, la vida de la Doria, una noia magrebina de quinze anys, desencantada de la vida però amb el cap encara ple de somnis. La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare d’ençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca d’una dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: «Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre». La galeria de personatges és inoblidable, des de la mare de la narradora —el sol de la seva vida—, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor d’esprai antipolls, o «Nabil el Nul» que li fa classes particulars i aprofita per a robar-li el seu primer petó…

Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la d’una adolescent dels barris marginats, una visió del món plena d’humor, lucidesa i, malgrat tot d’esperança. Una novel·la que, en més d’un aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary.

«Una novel.la divertida, tendra i savia.»
(The New York Times)

«Pobresa, desigualtat, racisme: amb aquests ingredients de gust amarg, Faïza Guène crea un llibre deliciosament àcid.»
(Newsweek)

«Fresca, divertida i plena d’imaginació.»
(Lire)

«Un magnific retrat d’una jove francesa dels suburbis.»
(Liberazione)

Faïza Guène té vint anys i va néixer a París, de pares algerians que van emigrar a França per a buscar feina. Quan encara era petita ja explicava històries als seus companys a canvi de caramels. Més tard, a l’institut, va participar en cursos de lectura i escriptura. Durant alguns anys va assistir a un taller per a escriure guions al centre cultural del seu barri. Des d’aleshores ha escrit diversos guions i ha realitzat un migmetratge, Rien que des mots (només paraules). Demà, si fa no fum és la seva primera novel.la.
Propulsada —gràcies a l’enorme èxit del llibre— als platós de televisió i estudis de ràdio, Faïza Guène no ha desistit de la seva espontaneïtat ni del seu afany per donar «una altra imatge» de la vida dels barris francesos on viuen les classes menys afavorides.
Actualment estudia Sociologia i viu a la perifèria de París amb els seus pares i els seus dos germans.

D’aquesta autora s’ha arribat a dir que és la nova Françoise Sagan i la seva novel.la ha estat comparada amb La vida al davant del gran Romain Gary.

Demà,
si fa no fum
Faïza Guène

ISBN: 84-96601-12-9
200 páginas
Tamaño: 14 x 18 cm.
PVP sin IVA: 15,33€
PVP con IVA: 15,95 €

«UNA POTÈNCIA NARRATIVA I UNA AMENITAT MAGNÍFIQUES.» (del pròleg de Rosa Montero)

«AQUESTA NOVEL·LA TÉ ALGUNA COSA D’ARISTOCRÀTICA QUE RECORDA L’ESTIL DELS ESCRIPTORS CENTREEUROPEUS STEFAN ZWEIG I SÁNDOR MÁRAI.» (Eva Comas, AVUI)

La vida de Gaudí és un enigma. Va haver-hi un primer Gaudí rabiosament anticlerical i bohemi, i després un Gaudí místic i visionari, obssesionat durant quaranta anys amb el projecte utòpic d´aixecar una «Catedral dels pobres» a Barcelona. Com explicar semblant evolució? Una dona potser? Mario Lacruz dóna una interpretació narrativa del mite de Gaudí en aquesta novel.la inèdita, que té l´admirable virtud de presentar l´arquitecte català com un personatge vívid, creïble i d´una enorme convicció. Originàriament escrita en anglès en els anys seixanta i trobada entre els molts inèdits de Mario Lacruz, Gaudí, una novel.la corrobora l´extraor-dinaria talla literària d´un escriptor i editor mític que, amb les tres novel.les que va publicar —El inocente, La tarde i El Ayudante del verdugo—, ja es va convertir en el seu moment en una de les veus narratives de més relleu de les últimes dècades.

«—Es diu Rosa, la senyora, no és veritat? —va preguntar en Gaudí.
—Així és. Efectivament.
En Gaudí es va sentir com paralizat. De sobte va fer mitja volta i va sortir precipitadament del taller. Semblava un al·lucinat.
—Llavors m’ha perdonat… —anava murmurant—. M’ha perdonat…»

Mario Lacruz Muntadas va néixer a Barcelona el 1929 i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 2000. Al llarg de la seva vida va desenvolupar una intensa feina editorial a Plaza&Janés, Argos-Vergara i Seix Barral, que va fer d’ell un dels editors més respectats i reconeguts dins l’àmbit hispànic. Al mateix temps mai no va deixar d’escriure, com demostren els nombrosos manuscrits inèdits trobats al seu armari. Amb motiu de la recent reedició de les seves novel•les El inocente (premi Simenon, 1953), La tarde (premi Ciutat de Barcelona, 1955) i El ayudante del verdugo (1971), la crítica l’ha definit com una de les veus narratives espanyoles més singulars de la segona meitat del segle XX.
La publicació d’aquesta novel•la inicia el rescat editorial dels inèdits d’un autor que sempre es va considerar un franctirador de les lletres.

Gaudí, una novel·la
Mario Lacruz

ISBN: 84-934079-5-X
285 páginas
Tamaño: 14 x 18 cm.
PVP sin IVA: 14,38 €
PVP con IVA: 14,95 €

«NO US EL PERDEU: NO SÓN TANTES LES VEGADES QUE ES RECONCILIEN DE MANERA TAN FRESCA I EXEMPLAR VIDA I LITERATURA.» (Pilar Castro, El Mundo)

Fugint d’una estranya amenaça i a la recerca del seu destí, el jove August Zollinger abandona el poble on va néixer i emprèn un viatge que el mantindrà lluny de casa set anys, durant els quals coneixerà el fracàs i l’èxit, l’amor i el desamor, l’anonimat i el reconeixement. Equipat ja per a la vida, podrà el pelegrí retornar a la pàtria i treballar a la impremta amb la qual havia somiat des de la infantesa, acompanyat ara només pels seus fantasmes?
El mateix autor escriu a la nota a la edició catalana: «Podria dir que Zollinger sóc jo, però mentiria. Zollinger és, més aviat, el millor que hi ha en mi i, certament, aquell que algun dia m’agradaria arribar a ser: un home reconciliat amb el seu destí, algú que aconsegueix el que cerca perquè sap esperar-ho activament».

Una faula moral escrita amb fina ironia i elegant senzillesa pel gran narrador Pablo d’Ors, a l´alçada del Siddhartha de Hermann Hesse o de Els ulls del germà etern de Stefan Zweig.

Cada diumenge August es passejava pels seus estimats boscos de Romanshorn i quan ningú no l’observava —o això creia ell— s’abraçava als arbres que més li agradaven, ben sovint els més malalts i desvalguts. Desitjava que també allà, com a St. Heiden, els arbres li parlessin; volia que li diguessin quelcom per confirmar així que el miracle de la seva vida havia estat veritat….

Pablo d’Ors (Madrid, 1963) viu dedicat a l’escriptura i a l’edició en una casa amb voltes que s’ha fet construir al bell mig d’un barri d’immigrants de Madrid. Després de passar llargues temporades a Nova York, Roma, Praga i Viena, on es va doctorar en Teologia, el nét d’Eugeni d’Ors torna a Madrid per treballar com a crític literari del suplement cultural del diari ABC. El seu primer llibre, un recull de contes titulat El estreno (Anagrama, 2000), va suposar un valuós debut en el món literari espanyol, i el mateix any la seva obra Las ideas puras va quedar finalista del XVIII premi Herralde de novel.la. Peripècies de l’impressor Zollinger, que ha obtingut un reconeixement unànime de la crítica, és el tercer llibre que publica (Anagrama, 2004).

Peripècies de l’impressor Zollinger
Pablo d’Ors

ISBN: 84-96601-08-0
192 páginas
Tamaño: 14 x 18 cm.
PVP sin IVA: 10,53€
PVP con IVA: 10,95 €